ALBERT GRÀCIA

SOBRE MI

Sentir que el meu treball està literalment a les mans, té alguna cosa que em connecta amb allò primitiu, amb allò essencial, amb mi i amb tot, i em reconeixia en la idea del filòsof: La connexió entre les mans i el treball és essencial per comprendre la experiència humana i la manera com ens relacionem amb el món. Trobava una cosa que és profunda en tots nosaltres, però nova en la meva vida.

​

Mai he tingut gaires dificultats per sentir una connexió amb els altres, però aprendre un nou llenguatge de comunicació, des de les mans, era una cosa diferent, i és el repte més dolç i difícil a què m'he enfrontat, i el que més coses belles em ha tornat. Aconseguir-ho, és arribar on tots ens reconeixem. El tacte com a eina, la quietud com a estat on respirar, l'altra banda del soroll, i l'amor com el sentit a tot.

​

He estat usuari del massatge abans de poder imaginar-me que algun dia seria el meu món, i sé “on” m'agradava que m'acompanyessin, i com agraïa reconèixer unes mans que m'escoltaven.

Donar Presència per demanar Confiança. Acompanyar fins a la profunditat a què cadascú estigui disposat, i submergir-nos junts. Una cosa de dues per ser viscuda i compartida. Aquesta és la meva inspiració i la meva brúixola a cada massatge.

​

Una de les coses que més agraeixo en el massatge, és la flexibilitat de crear-lo des d'on ho reconeixes com a teu. El massatge com a extensió i com la signatura de cadascun. Personal i original. Però no signem igual tota la vida. No perdem el segell, però bevem de manera conscient o inconscient de moltes fonts diferents, tècniques diferents, i evolucionem la grafia i l'estil. Després de 20 anys d'experiència i d'influències, on m'he pogut reconèixer de manera natural, és sens dubte al massatge Californià. És una "grafia" que em permet estendre tot el meu "segell" amb naturalitat, i reconèixer el massatge com una forma d'artesania, una forma d'amor pel que faig i a qui els hi lliuro, un lloc des d'on les mans honestes expressen allò que senten a cada moment, sense límits protocol·laris i mai igual.

​

Buscar el balanç entre l'estat emocional, l'efecte terapèutic i la relaxació de la ment. Travessar una vivència de benestar, de plaer, de quietud. Sentir que la tensió muscular queda enrere, tornar la sensació d'equilibri i harmonia i, finalment, la reconnexió de l'ésser amb el cos.

​

Sentir-se artesà a l'altre, és una experiència que dóna sentit a la primera de les preguntes que hom es pot fer: i per què el massatge..?, per tot això.